|
Què tractem? |
|
Centre d’assistència psicològica |
|
Àrea Clínica |
|
ANSIETAT
És un estat emocional en el que sovint s'experimenta una sensació d'angoixa i desesperació permanents, pot afectar a persones de totes les edats i sobretot a aquelles que estan sotmeses a una tensió familiar o laboral constant, i també aquelles que han desenvolupat un excés de perfeccionisme que acaba convertint-se en un estat de desesperació constant, que impedeix que la persona gaudeixi del present, pensant sempre en l'activitat posterior.
El límit entre l'ansietat normal i patològica ve determinat per la intensitat i durada dels símptomes. Quan aquesta ansietat es converteix en intensa i crònica acaba sent debilitadora i disfuncional, sobretot si la persona es troba contínuament anticipant perills o esperant que es repeteixin amenaces. Tant el tipus d'estímul capaç d'evocar la resposta d'ansietat com el tipus de resposta que es doni a aquesta vindrà determinat per les característiques de cada persona.
Entre els símptomes més comuns podem trobar: irritabilitat, tensió muscular, inquietud, impaciència, fatiga, dificultats de concentració, alteracions del somni, sensació d'amenaça, etc.
Segons la classificació internacional (DSM-IV TR), dintre dels trastorns d'ansietat podem trobar-nos: Atacs de pànic (crisi d'ansietat, crisi d'angoixa) amb o sense agorafòbia. Agorafòbia sense atacs de pànic. Fòbia específica. Fòbia social. Trastorn d'ansietat generalitzada. Trastorn per estrès agut. Trastorn per estrès postraumàtic. Trastorn obsessiu compulsiu. Trastorn d'ansietat a causa de malaltia mèdica. Trastorn d'ansietat induït per substàncies.
DEPRESSIÓ
Ens trobem sotmesos diàriament a múltiples situacions en les quals predominen la malaltia, els desenganys, les decepcions, els contratemps, etc. Això provoca que el nostre ànim pugui fluctuar dins d'uns límits normals, però en ocasions el desànim i les fluctuacions deixen d’estar en aquest interval de normalitat i l’adult, l’adolescent o el nen poden arribar a desenvolupar un trastorn depressiu.
Ara bé, no cal confondre un símptoma com la tristesa amb una síndrome com la depressió. Els aspectes en els quals ens basem per diferenciar si es tracta d'una tristesa normal o patològica serien la intensitat de l'esmentada tristesa i el temps que fa que la persona conviu amb ella. És important saber si es pot detectar una causa que provoqui aquest estat i veure de quina manera està alterant la vida familiar, social i laboral.
Normalment la tristesa patològica va acompanyada a més de pèrdua important d'iniciativa, de sentiments de culpa, apatia generalitzada, desemparament (la soledat no pot evitar-se), desesperança (no hi ha un futur millor) i desventura (el destí és negatiu) que provoquen que les idees autolítiques puguin aparèixer. El suïcidi per depressió és una de les deu primeres causes de mort en l'adult i en població adolescent ocupa el tercer lloc. A més d'aquest greu risc, la DEPRESSIÓ és una de les malalties més incapacitants que existeixen i és un dels principals motius de baixa laboral.
PORS I FOBIES
La por té una funció adaptativa, ens paralitza i a la vegada activa el nostre sistema nerviós per poder evitar l'estímul temut. Es converteix en un problema quan comencem a tenir por davant situacions no perilloses, això en ocasions és a causa que algun fet traumàtic del passat o una experiència dolenta està interferint en la nostra vida.
Parlem de fòbia, quan aquesta por es manifesta com un temor irracional molt intens, angoixant i obsessiu, a determinades persones, coses o situacions que solen coartar la llibertat de la persona que es troba constantment realitzant evitacions, i sentint una por anticipada que provoca una reacció d'ansietat que produeix malestar. Romandre constantment en aquesta situació ens pot deixar totalment esgotats i sense energia.
ESTRÈS
L'estrès és una part normal de la vida de tota persona i en baixos nivells és alguna cosa bo, ja que motiva i pot ajudar a les persones a ser més productives. No obstant això, l'excés d'estrès o una resposta forta a l'estrès és perjudicial ja que acaba produint un conjunt de sensacions de malestar, desassossec i inquietud psíquica.
En alts nivells pot predisposar a la persona a tenir una salut general deficient, de la mateixa manera que malalties físiques i psicològiques específiques com infecció, malaltia cardíaca o depressió. L'estrès persistent i inexorable sovint porta que es presenti ansietat i comportaments nocius com menjar massa o consumir alcohol o drogues.
Pot provenir de qualsevol situació o pensament que faci sentir a la persona frustrada, furiosa o ansiosa i el que és estressant per a una persona no necessàriament ho és per a una altra.
ESTRÈS POSTRAUMÁTIC I TRAUMA
Apareix quan la persona ha patit o ha estat testimoni d'una agressió física, amenaça per a la seva vida o la d'una altra persona i quan la reacció emocional experimentada implica una resposta intensa de por, horror o indefensió (presenciar una agressió, abusos físics en la infància, violació, persecució sexual, agressió física, assabentar-se d'una desgràcia, amenaça d'arma, accidents, etc.)
Habitualment la persona sol reviure’l intensament en forma de malsons, imatges i records constants, té una resposta de sobte exagerada, dificultats de concentració, irritabilitat, problemes per agafar el son, evita els llocs o situacions associats al fet traumàtic i rebutgen parlar i pensar sobre el que va succeir.
Els símptomes poden remetre o fer-se crònic depenent de les característiques personals però una intervenció adequada pot evitar que el trauma es torni crònic.
Una de les tècniques psicològiques mes indicades per tractar aquest tipus de trastorn és el EMDR.
PÈRDUA I DOL
El dol és una reacció normal, necessària i adaptativa a una pèrdua (mort, divorci, avortament, mort d’animal de companyia, pèrdua de facultats…), és un procés que requereix un temps i durant aquest temps va canviant degut a que la persona va augmentar les seves capacitats i aprenent a viure en aquesta nova situació.
És molt important tenir en compte que no parlem d'una patologia, però per a una persona és una crisis molt important perquè requereix una reorganització. També hem de tenir en compte que en aquest procés es poden produir manifestacions psicològiques, físiques i conductuals que cursen amb malestar general.
Freqüentment se sol sentir, ràbia, abandonament, tristesa, amargor, buit, culpa, etc. i es necessita temps i procés per tornar a l'estat natural, aquest procés, que és el que anomenem dol, finalitza quan podem parlar del que hem perdut amb la justa mesura de dolor.
DOLOR
En ocasions, el dolor associat a determinades malalties no és susceptible de millora o de cura per mitjà d'un tractament mèdic, uns altres síndromes com la migranya, les neuràlgies o la osteoartritis produeixen un patiment constant als afectats, és llavors quan se sol recórrer a la intervenció psicològica per ajudar al pacient a seguir funcionant malgrat la presència del seu dolor, pel que és ben coneguda la presència de psicòlegs en les unitats de dolor d'hospitals, a causa que la intervenció psicològica és un bon complement pal·liatiu.
Aquesta intervenció ha d'anar encaminada a controlar el dolor, o almenys, reduir-lo de manera significativa, sense que produeixi efectes secundaris, potenciant altres tractaments que estigui rebent i permetent als pacients utilitzar ells mateixos el tractament, de manera que adquireixin un nivell més gran de confiança i d'independència respecte al sistema sanitari, això és el que ens ofereix el tractament hipnòtic “crear el benestar a partir d'un malestar, i sense que es produeixin efectes secundaris”, sempre dins d'un marc psicoterapèutic.
TABAQUISME
El nostre tractament amb hipnosi clínica per a deixar de fumar consistirà en proporcionar-li un conjunt de metàfores i auto suggestions en estat de relaxació o hipnòtic, perquè el seu subconscient les assimili, les faci seves, i com a conseqüència pugui abandonar l'hàbit de fumar. Es tracta que pugui canviar aquests hàbits de vida associats al tabac, i de forma gradual i progressiva les creences que controlen i dirigeixen aquests hàbits.
El tractament està dirigit que la persona asseu aquesta força i motivació per a tenir la ferma decisió d'abandonar l'hàbit i començar el treball conjunt (terapeuta - client) per a mitjançant hipnosis i suggestió disminuir el grau d'ansietat davant la falta de tabac, ja que a través de suggestions la hipnosis li ajuda que la necessitat de fumar no sigui tan urgent, a més d'ensenyar-li tècniques de autocontrol que li puguin ser útils en qualsevol moment que es requereixin.
Els punts clau del tractament són: Augmentar la motivació, augmentar la seva auto eficàcia, disminuir l'ansietat davant la falta de tabac, capacitar-li a enfrontar la vida quotidiana sense tenir la necessitat de fumar, buscar recursos interns que li ajudin, ensenyar-li habilitats per a evitar recaigudes, vèncer les resistències.
Si no ha trobat el que busca, pot enviar-nos una consulta que serà contestada per un dels nostres psicòlegs lo més aviat possible.
|
